9/12 Orchha i tren

Avui ens espera un dia de viatges altre cop.... De bon mati agafem cotxe i tornem enrera fins a Orchha (el perquè es un d'aquells misteris de l'agència que hem llogat el cotxe, ja que ens fa perdre molt temps i fer mes kilòmetres en tren que altres solucions, però ja tenim el bitllet de tren i poc hi ha a fer-hi)

Després de 4 hores de viatge amb cotxe, arribem a Orchha, on diuen que destaquen alguns temples i el fort. Tot i això ens decidim per anar a menjar i tot sembla indicar que l'hem encertada!

La primera sorpresa es que sense tenir reserva prèvia podem anar a dinar al Bulli! si, en serio... es veu que en Ferran també te alguna veleitat amb temes de l'India....

Be, potser no te massa a veure amb en Ferran, però el lloc no desmereix, mengem un deliciós i copiós Thali (menú) indi i els plats son exquisits, sense broma del millor que hem provat i a un preu mes que correcte per ser un lloc mes o menys turístic (a vegades tens la sensació de que com menys pagues millor es tot plegat, menjar, servei, etc... be deu passar una mica com amb les paelles de la costa o de les rambles de Barcelona).

Després per pair hem anat a voltar el castell, però sense entrar-hi ja que teníem ganes de trobar un lloc amb internet per connectar-nos després d'alguns dies.... Per tant, i a recomanació d'en Sonu hem anat a L'estació, però ha resultat un petit desastre....

De primeres ell volia marxar dora (tot i que segons habiem acordat amb l'agencia ens havia de deixat al tren), però ens ha buscat uns camàlics i ens ha assegurat que a l'estacio tindríem unes sales amb llits i demés per descansar fins a l'hora d'arribada del tren....

Resulta que les sales estaven plenes, els camàlics pretenien cobrar 200 rupies per fer 50 m amb les maletes que usualment duc jo (i dir-nos el vago, però esta indicat a l'andana...), al final n'hem pagat 15. El tren arribava a les 22:20 en lloc de a les 20:10, no hi havia on connectar-se a internet a la vora de l'estacio i ara a totes les estacions índies no es pot fumar, pel que un cop cada hora i mitja o dues, arreplegàvem els patracols, sortíem de l'estacio jo fumava el cigarret i anàvem be a fer un cafè be al lavabo, entre una munió d'indis que ens oferien els millors transports (però si no anem enlloc, estem esperant el tren!)

Total que l'estona que volíem per fer el blog, contestar correus i dem´rs han estat unes 6 hores d'espera a l'estacio... Tot i això, hem anat fent certa relació amb gent, hem jugat al tipi (i l'hem intentat explicar, però aquí si que realment costa de trobar algú que parli angles!) i hem llegit bastant.

El tren ha arribat amb poc retràs, i hem localitzat fàcilment les places. Anem a iniciar un trajecte de 13 hores de tren en un departament amb 8 lliteres (3a ac), totes ocupades, entre d'ells per una parella amb una nena de mesos, amb la qual ens hem anat despertant casa cop que li tocava menjar (molt maca, això si).

Dins del que cap i alguns temes logístics (eren lliteres sense escales) hem dormit prou i l'únic pesat ha estat l'hora de retràs del final del trajecte. A part, comentar que al departament del costat hi havia un potentat indi que viatjava amb 2 camàlics i el secretari. Per entendrens, un autentic fill de puta, cada mitja hora anava al lavabo, i si estaves enmig et fotia fora de mala manera, no ha dut ni un paquet (i en duia una pila), i des de les 6 del mati fins a les 12 ha tingut un camàlic constanment fen-li massatges....

Total que a l'arribar a l'estacio, nosaltres estàvem amb les maletes a punt al costat de la porta i el personatge ens ha dit que sortissim per sortir ell primer (lo fort es que la resta d'indis li feien cas i acotaven el cap!). A part de que havia empès a la mare, quan m'ha arribat li he dit que ni de conya, que atxanti, atxani o el fotria baixar de cop abans de que s'atures el tren!

Això ha provocat un munt de somriures còmplices de la resta de viatgers del tren i el tio s'ha hagut de fer endarrere, però rabiava com una mala cosa! i com mes rabiava ell mes cara de satisfacció fèiem els altres....

Be, ara ja som a Varanasi, però val la pena un post per ella sola....