dimecres, 21 de desembre del 2011

21/12 Parc de Peryar

 Abans d'ahir, per despedir-nos de fort Kochi, on al final hem estat mes d'una setmana, varem anar a veure un concert de musica india al teatre Katakali. Un flautista i dos percusionistes que ens varen fer passar una estona agradable, a part d'un bon sopar (els darrers dies hem descobert alguns llocs on es menja francament be per uns preus mes que assequibles, de 350 a 500 rupies tots dos.

Concert al Kerala Katakali Center


Despres, varem anar a dormir d hora, ja que ahir dimarts teniem un altre tute de cotxe per pujar fins a les muntanyes dels Gahts Occidentals, a la frontera entre Kerala i Tamil Nadur. Varem contractar un taxi per al viatge, ja que ens varen dir que tot i aixi estariem mes de 5 hores. El viatge va ser francament bonic, ja que varem anar veient tots els canvis de vegetacio, cultius i paisatges des de la vora del mar fins als mes de 1.000 metres on ens trobem ara.

Aixi varem passar de zones de cocoters, arrossars i plateneres a camps de cautxu, i arribant a dalt varem comencar a veure plantacions de te i pebrers.


Arbres de cautxu, amb els talls i pots per recollir el latex

Vista de la zona de muntanya, amb boira!
Plantacio de te, amb arbres d'especies per on s'enfilen els pebrers


Tot i aixo, el taxista era un element que deu (o qui sigui) n'hi do.... Un home gran, que no parava de tocar el claxon i que es podia passar metres i metres en paral.lel a un camio per adelantar-lo tingues o no visibilitat (total, ja tocava el horn perque els altres s'apartessin....). Brutal, quasi 6 hores per fer uns escasos 160 km... uns 26,4 km/hora, amb una sola parada de 10 minuts! Ens va adelantar tothom.... camions, autobusos i fins i tot els rikshaws.... i a sobre l'home anava comentant tot cofoi "es maco, eh viatjar a poc a poc, aixi es pot veure el paisatge...." i nosaltres, "si, i tant, pero si a sobre arribem amb llum ja sera collonut!".

Quin personatge!

Un cop a l'entorn del parc de Periyar, ja teniem mirat un hotelet, que segurament ha resultat dels mes cuidats de tot el viatge, el Coffee Inn, pero tot i que a la guia el recomanava tambe per a menjar, els deu haver marxar el chef i ara nomes fan quatre sanwich... Aixo, no va ser un problema,  que despres de passejar una mica i situar-nos, varem acabar anant a un resort (havia marxat la llum i era l'unic a la vora que tenia generador) que estava quasi buit i que ens van fer un menjar sensacional! Un cabrit molt ben guisat, sopes de verdura bonissimes, vegetals especiats i un fantastic peix tipus Kerala, arrabossat amb especies i cuit dins d'una fulla de plataner, senzillament delicios. I tot ben regat amb cervesa i clares!


Habitacio del Coffe Inn a la vora del parc (darrera el pati hi venen a beure varis animals)
Un extraordinari perix a la Keralesa
Avui al mati, hem anat a visitar el parc de Peryar, que es un dels mes grans de l'india amb 770 km quadrats i un embassament de 26 km quadrats!

Per cert, fa unes setmanes que hi ha molt mal rotllo entre Kerala i Tamil Nadur per una disputa per aquest embassament que varen fer els anglesos el 1895, ja que l'un d'aigua es un dret de Tamil Nadur (acord amb els anglesos per associar-se amb el Raja) pero l'embassament es situat a Kerala i la presa es vella, pel que hi ha el temor a que pogues trencar-se davant un terratremol, fet que seria molt greu pels backwaters que ocupen com un quart de Kerala.... Es la noticia diaria als diaris.

Total que al parc, hem agafat un barquet i hem fet una volta de 2 horetes per dins del llac. D'animals n'hem vist mes en altres parcs, tot i aixo alguna cose hem vist, pero sobretot (i ja de tornada) hem vist el nostre primer elefant salvatge! Be, si mes no per aixo ha valgut la pena!


Llac i parc de Peryar, al costat de l'embarcador

Vista del parc

Cormorans niant al mig del llac
El nostre primer elefant salvatge! (n'hi ha mes de mil a la reserva)


Despres hem decidit tornar caminant els 5 km des de l'embarcador fins al home stay i ha sigut un passeig molt agradable (trencat de tant en tant pels rikshaws que es paraven al costat per intentar convence'ns que els agafessim... Pero si volem caminar!

Hem vist cervols, serps, arbres impressionants i bastants micos.


Cervol enganxat mentre feia el seu passeig

Primat entre les branques

Un tros de serp! Feia mes de metre i mig...

Carretera d'arribada al parc per on hem anat passejant
Mico enmirallant-se. Ha estat una bona estona jugant amb els miralls


Despres d'una mica de relax i menjar un sandwich a l'hotelet, hem agafat un rikshaw per anar a una petita finca agricola que tenen acondicionada per veure especies, verdures, plantes de flor i plantes utilitzades en la medicina ayurvedica tradicional de la zona. i finalment hem anat a comprar punyetes a una tenda d'un projecte de desenvolupament rural, on els preus eren molt barats, a part de tenir una funcio social.


La Tona de relaxing a la terrasseta

Algunes flors espectaculars

Algunes flors espectaculars mes

i mes flors espectaculars
El net de l'anfitriona, ensenyant els talls al cautxu

Bambu groc (al costat de l'hotelet en tenim boscos inmensos)


Ara, ja estem pensant on anar a sopar be per despedir-nos, ja que els proxims dies seran basicament de viatges i els punts de parada son ciutats mes o menys grans (quina mandra fa, despres d'aquests dies a Kerala, pero que hi ferem...).

Mirarem d'explicar, pero en sintesis dema agafem autobus fins a Madurai (hem abandonat l'idea de pujar a Bangaloru, ja que eren molts kilometres i gent que hi ha estat no ens ho ha recomanat massa) on farem una sola nit i despres ja tirem a Chennai, des d'on agafarem el vol de tornada....

Fins ara....

2 comentaris:

  1. S'ens acaba l'aventura, la vostra real ... la meva sumergida a les vostres explicaciones. Dir-vos que he disfrutat de cada moment de lectura i espero poder-ne disfrutar encare mes amb moltes explicacions i mes fotos en directe ... anem buscant un dia per venir a sopar?
    Molts petones i bon viatge de tornada, ens veiem!!

    ResponElimina
  2. No m'he perdut cap dia del vostre viatge quines fotos tant espectaculars!!! Ja tinc ganes de poder parlar-ne amb tu, Tona mentre cuinem algun plat de la cuina india que poguem imitar a la catalana Be que tingueu un bon viatge de tornada
    Fins aviat
    Maria-Teresa

    ResponElimina