24/12 Preparant la marxa

Perdoneu el retràs en acabar el tema del blog.... Però ja sabeu com son aquests dies! Entre dinars i jet lags... costa centrar-se.

Seguim:

Com us varem dir, ens feia molta mandra anar a Chennai el darrer dia, ja que és una d'aquelles megaciutats i havíem trobat l'alternativa de Besant Nagar. Així que el dissabte al mati, hem estat passejant. fent el blog i menjant al forn francès i cap a migdia a l´haver de buidar l'habitació, hem decidit que el millor que podíem fer era anar cap a l'aeroport i esperar allà el nostre vol.

Això però implicava una llarga espera a l'aeroport, ja que hi hem arribat cap a les 3 de la tarda i no tenim el vol fins a les dues de la matinada! tot i això, ens hem farcit de diaris indis, novel·les, jocs de cartes per jugar al tipi, ampolles d'aigua i galetes... tot a punt per passar l'estona.

Tot i això, a aquestes alçades no ens ha d'estranyar les sorpreses índies, i això es just el que hem trobat. Després d'arribar a l'aeroport amb un rikshaw al qui hem dit el preu (alguna cosa hem aprés) i d'un petit incident quan el rikshaw de darrera no ha frenat a temps i ens ha donat un copet, ens hem adreçat amb tots els petrecols a l'entrada de l'aeroport.

La sorpresa ha estat que en arribar a la porta l poli del control corresponen s'ha mirat els bitllets i no ens ha deixat entrar! Ens ha dit que nomes es podia entre amb 3 hores d'antelacio al vol! i no hi ha hagut res a fer. Total que ens ho hem agafat amb filosofia i hem anat a menjar alguna cosa a un xiringuito de menjar indi per despedir-nos.

Mentres menjàvem una parata amb varies salses i guisats vegetals picants, la parella que tenim al costat, en sentir-nos parlar es gira i ens pregunten si parlem en castellà. "No, es català, però si assembla", "ha, nosaltres varem fer un curs de català de 2 mesos, com esteu?"

Vaja, desprès de mes de tres setmanes de no sentir ni el castellà (a part del Mario, poca gent hem trobat) ara va i els del costat del xiringuito han fet un curs de català i parlen molt be el castellà! Quina sorpresa...

-I així, com es que parleu castellà?

-L'hem estudiat a la universitat i de fet treballem un a la renault i l'altre a la ford, ja que al tenir el castellà ens permet de parlar amb les plantes que tenen a espanya...

-Quina casualitat, doncs nosaltres estem aquí fent temps, ja que no ens deixen entrar a l'aeroport fins mes tard.

- Doncs nosaltres estem esperant a la nostra filla Sanjana, que ve sola en un vol, ja que viu amb els avis i ve uns dies a passar les vacances amb nosaltres.

Total que ens hem posat a xerrar, ells havien estudiat amb un profe de Barcelona que es diu Jaume, estaven encantats de poder practicar el castellà i la mare ha tret el ventre de penes de poder parlar tranquil·lament amb algú que no fos jo. Ràpidament ens hem anat entenent:

Menjant al xiringuito de l'aeroport

Quan va arribar la Sanjana, amb cert retard

-Voleu un te?

-Si, però espereu-vos que ja el dúiem nosaltres.

- A, doncs mentres uns farem un dibuix per la Sanjana....

- Espereu que truquem a una amics que

Total que hem passat unes hores xerrant una mica de tot, de les castes, el trobar parella, les condicions del treball, la religió. Ha estat doncs un molt bon colofó al viatge.

Ells han trucat a un parell d'amics que també xerraven castellà i un ha vingut a l'aeroport a coneixen's i de fet, també els hem anat bé, ja que el vol de la Sanjana (que té 5 anys i mig i venia sola) s'ha retrassat i la seva mare estava com un flam, pel que l'hem entretinguda una miqueta.

Una pregunta divertida de l'amic, que havia estat uns dies a Barcelona ha estat: "escolteu, es que a Barcelona, varis cops es paraven els cotxes i no arrencaven fins que no havies creuat.... per que ho fan això? I nosaltres trencant-nos de riure! Aquí, que passa el primer que pot i quan mes gros passa abans això els resultava incomprensible... el que fan els costums!

Quan ja estem tots allà, han comentat que sabien fer truita de patates i els hem ofert d'ensenyar-los a fer una paella vegetariana... Oi tant, veniu a sopar a casa i torneu pel vol!

Total que a 4,5 hores d'agafar l'avió, ens hem posat tots en un taxi i hem anat a casa seva a sopar una paella, i nosaltres que no volíem anar a Chennai!

Bé de fet hem vist que no teníem temps de cuinar (i comprar els ingredients i això) la paella i hem acabat fent un arròs comprat, però hem passat una bona estona amb ells i a les 11 ens han fet venir un altre taxi per tornar a l'aeroport.

Sopant a Chennai

El moment de les despedides...

Suposo que durant el viatge del taxi tots dos teníem la petita esperança que el cotxe punxés una roda i ens haguéssim de quedar uns dies mes a l´'India, no sé, posem un o dos mesos....

Total que entre controls, checkins, compres al duty free i demés ens hem trobat dins l'avio sense ni adonar-nos-en.... I onze hores després arribàvem de matinada a Frankfurt.

Quin canvi, quin ordre.... i quins lavabos! Diaris gratuïts, gent que et cedeix el pas, pastes ben exposades, pijos... Ja som a Europa. Això si, al preguntar el preu d'una cervesa alemanya (5 euros) no hem pogut deixar de pensar que amb això podíem dormir una nit els dos en un hostal, menjar i agafar un rikshaw, pel que ens hem conformat amb un expresso.

A l'arribar a Barcelona hem vingut a Sabadell en tren i hem anat a cercar alguna cosa per dinar (ja es 25, però ens hem saltat l'àpat familiar). Només hem trobat un Nostrum obert i la senyora cofoia ens oferia: a i avui també tenim pollastre farcit i canalons i escudella...!

I nosaltres mirant-nos i rient per sota el nas... només ens faltava un pollastre farcit! Hem agafat una amanida, pasta al pesto i quatre croquetes i ho hem regat tot ben regat amb mostassa per a simular les especies d'allà, ja que sinó era francament soso! Ah, i una bona Wolldamm ben fresqueta!

Moltes gràcies a tots els que ens heu anat seguint, hem tingut unes 1800 visites al blog i això ens ha animat molt a seguir-lo! A nosaltres es ha agradat de fer-lo i ens serveix per rellegint-lo, recordar no només el que hem fet sinó com ho sentíem aquells dies.

Esperem que us hagi ajudat a passar alguns dels dies d'hivern i fred i que us hagi servit per viatjar una mica amb nosaltres! Un petó

tona i albert

23/12 Anada a Chennai

Be, avui al mati i ja mig recuperats d'ahir (excepte per algun petit cruiximent que es resisteis a abandonar-nos), avui tocava anar cap a Chennai, capital de Tamil Nadu, on agafarem ja el vol de tornada.

El temple mes famos de Madurai (estavem cansats, es feia fosc i no varem ni entrar-hi)

Mercat de Flors a Madurai

Els ornaments els venen als fidels per honrrar les imatges del temple.

Despres dels habituals controls de passaports i bitllets (un a l'entrada de l'aeroport, un altre per passar les maletes pels raig X, on m'han pres l'encenedor, tot i dur-lo a la maleta a facturar, un altre per agafar les targes d'embarc, un altre per entrar a la zona de sortides amb control de metalls i escaneig de les bosses de ma (a la Tona li han fotut les tissoretes de les ungles) un altre control de passaport i bitllets per sortir a la pista, un darrer (?) per entrar a l'avio, hem fet un vol rapid i agradable.

Pero la petita sorpresa era que al sortir de l'avio ens han volgut tornar a comprovar les targes d'embarcament i el passaport... Quan ja haviem fet el vol!

Total que ni sabiem on ho teniem, pero tot i aixi ens han fet esperar a peu de pista fins que no ho hem trobat, i un cop els els hem donat, hi han fet una marca amb boli.... (india). Ja havia marxat la jardinera, aixi que n'han fet venir una altre per a nosaltres tots solets i amb l'estoneta passada quasi no hem hagut d'esperar per les maletes.

Una jardinera per a nosaltres solets!

Tot i aixo, hem arribat cap a migdia al de Chennai, pero despres de resoldre varis tramits alla (canviar moneda, buscar un resguard del vol, ja que sino tens algo no et deixen arribar a facturacio i nosaltre ho hem fet tot electronic, etc.), teniem el dubte de que fer aquesta darrera nit.

Una opcio era anar al centre de Chennai i visitar alguna cosa, pero aixo es una mega ciutat i estem una mica farts de fums, sorolls, taxistes, rikshaweros i demes assaltacamins i ens feia molta mandra....

L'altre era cercar un hotel o ghest house proxim a l'aeroport i esperar a passar les hores alla, pero al final hem preguntat a uns indis que ens havien demanat foc i hem acabat anant a un poblet del sud de Chennai que es diu Besant Nagar i que tot i ser un continu amb la ciutat te platja i es bastant mes tranquil que el centre, aixi que hem pogut anar-nos a sucar els peus a l'indic, passejar pel malecon i cercar un bon lloc per tenir internet.

Impresionant forn tipus frances al costat de la platja amb pastes de fussio entre franceses i verdures indies picantones, bonissimes

Vista del Malecon i de la platja de Besant Nagar

Atraccions de fira, fetes de fusta, mogudes a ma i moltes amb motos i cotxes tipus "xinos"

Indies banyant-se amb el vestit i tot

La tona fent l'india i sucant els peus

Dema la previsio es de panxing i fer poca feina fins a la nit, en que hem d'anar a l'aeroport, pero de fet el vol no el tenim fins a la matinada del dia 25 (Nadal!... plena i que se li pagui....).

Esperem no ensopagar durant el vol amb el grassonet vestit de vermell i que us arribi tot el carbo que us ha d'arribar a cadascu!

:)

Si podem dema us escriurem quatre cosetes mes que hem anat acumulant durant el viatge, fins ara!

22/12 Trekking (surrealista) per la Tropical Forest

Be, no sabem ben be per on comencar.... Si be ahir ja ens feiem a l'idea de que els dies que ens quedaven eren basicament per viatges i anar-nos readaptant a les grans ciutats indies d'una banda i de l'altre al retorn a Barcelona, aixo es l'India i te un quelcom que impedeix de planificar gaire.

Lo d'avui es pot explicar amb varies versions.... pero totes elles son interesants!

Pensavem agafar un autobus des del parc de Periyar fins a Madurai, com us varem dir, pero ja erem concients que hi havia certs problemes a la frontera entre Kerala i Tamil Nadu. Alguna cosa us varem explicar, i de fet no en sabiem massa mes, ja que a cadascu a qui preguntava ens en donava la seva versio.

En resum, la frontera porta com un mes tancada, tot i que es permet el pas de turistes, pel que les versions suaus eren que haviem d'arribar a la frontera amb un rikshaw de Kerala, traspassar-la a peu i un cop fet, agafar un rikshaw de Tamil Nadu per arribar a l'estacio d'autobusos. Les versions mes dures era que hauriem de caminar una estona (indeterminada) per arribar a trobar un vehicle a Tamil Nadur. Totes pero coincidien en que per als turistes no hi havia cap problema (ni hi ha sigut...) i l'alternativa per altres carreteres era fer una marrada de 400 o 500 Km i aixo a l'India, a part dels duros tambe son les (incalculables) hores de viatge, i tenim un vol per a dema al mati!

Total, que despres de matinar i esmorzar d hora a l'hotelet, hem agafat un rikshaw fins a la frontera. Alla ja rapidament hem vist que la cosa no anava de conya, ja que tot arribant hem vist tres controls seguits de policia antidisturbis.

Hem preguntat si podiem passar (yes, no problem) i a on podriem agafar un transport per arribar a l'estacio d'autobusos (You must walk... bus stop is about 6 km away from here)

Ok! amb totes les maletes, ens hem carregat d'energia i hem decidit que era un bon dia per a una excursio! Anem alla!

Primeres vistes de la susodita carretera... Com veieu el paisatge de bosc quasi selva es maquissim!

Aixo si que es una cascada i no el que varem veure al nord!

Us en farem dues versions... la primera ras i curt la situacio objectiva. La segona la nostra versio, on veuireu que hi ha subtils diferencies (no patiu, tot ha anat fantastic)

Versio 1:
Total que hem caminat uns 7 o 8 km de carretera quasi deserta, on hem trobat un minim de 15 controls policials (des d'antiavalots amb canya tipus porra i escuts de bambu, fins a d'altres armats fins a les dents amb metralletes). Aixo ha estat en una carretera que feia baixada, pero literalment que vorejava el limit del parc i periodicament trobavem cartells de Tigger area. La veritat es que hem anat a bastants parcs esperant trobar els stigres de Bengala, pero avui, sols al mig del bosc, amb dues maletes de mes de 20 kg i varies boses no era especialment el que teniem mes ganes de veure. Finalment hem arribat a un acuartelament on ens han pujat a un furgo d'antiavalots i se'ns en han endut....

Versio 2 (la nostra!):
Un cop decidits a fer la caminada, sense saber encara que quasi tot el cami era de baixada,hem empres la marxa. Durant la primera estona hem caminat quasibe sols, nomes passava de tant en tant un furgo policial o alguna moto. El paisatge era fantastic i rapidament hem vist que estavem baixant un port de montanya (el qual ens ha animat molt), a un costat les muntanyes del parc de Periyan i a l'altre com aquestes baixaven fins a una inmensa plana agricola que ja era ple Tamil Nadu.

Feu-vos en una imatge mental:
- Una carretera india buida (es quasi impensable)
- La Tona amb una motxilleta i una bossa de regals penjada a l'espatlla (que no digueu despres que no hem suat aquest detallets!)
- L'Albert amb la motxilla gran a l'espatlla, la petita al pit i arrossegant una maleta d'aquelles amb rodes, pero pensades pels terres dels aeroports.
- Un conflicte entre estats indis que dura mesos
- Un grapat de monos per companyia.
- Un bosc tropical fresquet i impressionant, amb arbres inmensos i una gran varietat d'especies.
- Potser un tigre pensant quines especies podien arreglar una carn tant esblanqueida com aquella....

Primeres vistes de Tamil Nadu des de bastant amunt del coll.

Bosc tropical i riu ple de cascades que anavem segint mes o  menys.

Be, al cap d'uns tres km ja hem comencat a trobar alguna gent que tambe feien el cami a peu. Tots ells al.lucinaven! Ens saludavem comentavem d'on erem i on anavem i seguiem cadascu el nostre cami.

Hem creuat tambe un gran riu, cabalos i en que quasi tot el cami eren torrenteres i cascades (res a veure amb la pixadeta del parc de Panna, aixo si era per a veure-ho!) i despres de bastanta estona hem tornat a trobar controls policials. Nosaltres, per no tenir problema anavem somrient i saludant a tothom, i ells ens contestaven igual, aixi que en uns 400 metre potser ens hem parat a xerrar amb 6 o 7 grups de policies que feien guardia.

- Hola!
-On aneu per aqui...?
- A buscar l'autobus cap a Madurai...
- Ui, hi ha molts porblemes aqui!
- Si pero pels turistes?
- No, pels turistes no.
- D'on sou?
- De Barcelona....
- Ah, Barcelona, futbol bo, he, Messi, Messi!
- Si, si i varem guanyar al madrid!
- Ei, poseu-vos aqui que ens farem una foto!
- D'acord, i despres en feu una amb la nostra camara.... val?
- I tant i tant....
- Per cert, quan falta pels autobusos?
- Ui, la carretera esta tallada, encara un falten (aqui hi va un nombre entre 3 i 25 Km, no es conya! Jo per si de cas no li traduia tot a la Tona, pero cada cop enten millor l'angles i alguna ciosa s'olorava....), pero podeu seguir!
- Gracies i que tingueu un bon dia!
- Good bye, good bye!

I al cap de 20 metres un altre grupet, salutacions, fotos i bons desitjos...

Aqui, confraternitzant amb un grup d'antidisturbis, pero cal dir-ho, super simpatics i riallers...

Despres d'uns 4 o5 km ja veiem bastant be la vall i hem creuat les tuberes que porten l'aigua del llac Periyar a Tamil Nadu, vaja a l'arrel mateixa del conflicte! i hem estat una altre estona caminant sols. Un detall curios, es que al girar un revolt pujava una moto amb un home gran i un nano al darrera. Total que frena i ens oferix un te masala!

That's India, man! No problem at all!

Ja ens tens alla, asseguta a mitja corva i fotent-nos un te massala de putissima mare, tot xerrant amb un parell de personatges de la zona que estaven fent l'agost pujant te en termo als policies de guardia, completament sols, sentint l'espetec de l'aigua d'unes cascades proximes, en un bosc tropical magnific i una lleugera boira que s'anava esvaint i ens permetia de veure els cims des d'on baixavem caminant.

Tuberies per on baixa l'aigua de Periyan a l'estat de Tamil Nadu, font del conflicte

La tona amb la parella que ens van oferir un bonisim te massala xai a mig cami.

L'albert amb els petrecols que varem carregar durant el trekking.

Un quants controls mes avall ja hem notat algun canvi en les preguntes... Aixi per exemple ens preguntaven que tal l'India i els deiem que molt be, molt maco, Kerala sobretot....

I inmediatament ens preguntaven: I tamil Nadu, us ha agradat...?

Tate, aquets ja son polis de l'altre banda, a veure com en sortim.... Ui Tamil Nadur tambe, pero encara no hi hem estat gaire, ara voliem anar-hi i per aixo venim caminant, nomes per veure-ho.... (uf...)

Total que mes controls, pero aqui els furgons de la poli en lloc de mirar cara avall, miraven cara amunt> Ja hem creuat el border!

Hem seguit caminant i disfrutant del paisatge, tot i que les rodetes de la maleta ja comensaven a mostrar signes del sobreesforc per carreteres indies. Finalment s'ha parat al costat un jeep de la policia amb tres turistes dins, i ens ha informat que a mig kilometre troberiem el "lower camp" on podiem preguntar com seguir.

En arribar alla ens han informat que tot i els 7 km recorreguta a peu per la carretera, els autobusos estaven a uns 10 km, pero que no problem, ens esperavem alla i ens vindria a buscar un vehicle. I efectivament, despres d'unes quantes converses amigables amb policies i de cruspir-nos uns quant platans comprats a un tenderol, ens han vingut a buscar amb un furgo de 25 places de les Special Task Forces de Tamil Nadu, es a dir, pels antidisturvis durs.... hem pujat sols amb un poli i el conductor, i l'amable agent, que no ha deixat la metralleta en cap moment i que duia el cinturo farcit de carregadors, ens ha donat conversa (and do you think my english is good? Yes for sure!) i ens ha preguntat com voliem seguir el cami. Despres de l'aventureta hem decidit que ens podiem regalar un viatge en taxi i aixi ho hem fet, tot i que de mentres hem tingut temps per comentar el conflicte i fer-nos unes quantes fotos....

D'alla a dalt de tot baixavem!

Ja instal.lats al furgo per anar a cercar un taxi

Com no, tambe va voler una foto, pero ni aixi va deixar el pistolot! Qui li havia de dir a la Tona....

Un cop al taxi, hem acordat el preu i ens ha dut fins a Madurai, on hem decidit anar a un hotel centric a fer nit... Pero per primer cop hem trobat l'allotjament ple! (diuen que hi ha molts menys turistes que altres anys, pero aqui hi ha molts peregrins interns) pel que hem acabat a l'hotelet cutre del costat, per riure ens diem que som al Maduray residenci, pero a les habitacions de servei (anem a menjar i a altres tasques a l'hotel gran).

Imatge de la carretera cap a Madurai

Cultius de mill i al fons camp d'aerogeneradors, de Gamesa, per cert!

Cabana de fulles de cocoter trenades (en aquest cas una bobila de maons)

Paisatge espectacular d'arrossars i muntanyes curioses a Tamil Nadu/

A Madurai ja hem arribat bastant cansats, aixi que hem anat un moment als temples i hem passejat una mica pel mercat de les flors i l'estacio d'autobusos, on hem comprat el diari.... aixo ha donat peu a una tercera veriso.

Verio 3 (i la realitat per on para?)
Be, tot i que mes o menys estavem informats del tema de la presa, aquest vespre al comprar el diari hem vist que hi havia novetats importants. Ahir, es veu que un politic independentista Tamil va anar a fer un miting incendiari a la zona i la policia el va detenir... Aixo va provocar que diferents grups anessin per boscos cap a la zona tancada, i es desencadenessin diferents aconteixaments.

Per una banda hi van haver bastants xocs entre agricultors (els que reclamen l'aigua) i policies, tambe es va fer vaga a diversos mercats locals i en consequencia es van suspendre els transports per carretera, no nomes a la frontera sino en una area bastant mes amplia, tant de mercaderies com d'autobusos (per aixo no coincidien als qui preguntavem, ja que fins ahir els autobusos s'agafaven a 6 km i avui a uns 15 o 20).

Al diari que hem comprat, el "deccan Chronicle" (ho hem mirat per internet i hi posa poca cosa, pero potser ho trobeu vosaltres abans) hi ha titulas del tipus:

- "Carregues contra els protestants per la presa"
_"Vaiko (el politic) arrestat i les carreteres segellades"
-"L'agitacio arriba a les muntanyes, es suspen el servei de bus"
-" 5.000 detinguts per participar en piquets per bloquejar les fronteres"....
- "20 manifestants i 4 policies ferits per llancament de pedres entre les dues bandes"

Be, total que ens hem fomut al mig del mogollon sense saber-ho, pero ho hem disfrutat molt. Sembla tambe que cap dels detinguts ho va ser per mes d'unes hores.

Diversos diaris indis informant dels aldarulls del dia anterior  al lloc per on varem passar.

Tambe hem sapigut que l'aspecte tancat de Madurai era degut a que durant la tarda hi havia hagut una mani amb milers de camperols i s'havia declarat un tancament total en solidaritat (nomes hi havia farmacies i hospitals obertes i busos regionals en fiuncionament, fins al vespre en que han obert restaurants i quatre coses mes.

21/12 Parc de Peryar

 Abans d'ahir, per despedir-nos de fort Kochi, on al final hem estat mes d'una setmana, varem anar a veure un concert de musica india al teatre Katakali. Un flautista i dos percusionistes que ens varen fer passar una estona agradable, a part d'un bon sopar (els darrers dies hem descobert alguns llocs on es menja francament be per uns preus mes que assequibles, de 350 a 500 rupies tots dos.

Concert al Kerala Katakali Center

Despres, varem anar a dormir d hora, ja que ahir dimarts teniem un altre tute de cotxe per pujar fins a les muntanyes dels Gahts Occidentals, a la frontera entre Kerala i Tamil Nadur. Varem contractar un taxi per al viatge, ja que ens varen dir que tot i aixi estariem mes de 5 hores. El viatge va ser francament bonic, ja que varem anar veient tots els canvis de vegetacio, cultius i paisatges des de la vora del mar fins als mes de 1.000 metres on ens trobem ara.

Aixi varem passar de zones de cocoters, arrossars i plateneres a camps de cautxu, i arribant a dalt varem comencar a veure plantacions de te i pebrers.

Arbres de cautxu, amb els talls i pots per recollir el latex

Vista de la zona de muntanya, amb boira!

Plantacio de te, amb arbres d'especies per on s'enfilen els pebrers

Tot i aixo, el taxista era un element que deu (o qui sigui) n'hi do.... Un home gran, que no parava de tocar el claxon i que es podia passar metres i metres en paral.lel a un camio per adelantar-lo tingues o no visibilitat (total, ja tocava el horn perque els altres s'apartessin....). Brutal, quasi 6 hores per fer uns escasos 160 km... uns 26,4 km/hora, amb una sola parada de 10 minuts! Ens va adelantar tothom.... camions, autobusos i fins i tot els rikshaws.... i a sobre l'home anava comentant tot cofoi "es maco, eh viatjar a poc a poc, aixi es pot veure el paisatge...." i nosaltres, "si, i tant, pero si a sobre arribem amb llum ja sera collonut!".

Quin personatge!

Un cop a l'entorn del parc de Periyar, ja teniem mirat un hotelet, que segurament ha resultat dels mes cuidats de tot el viatge, el Coffee Inn, pero tot i que a la guia el recomanava tambe per a menjar, els deu haver marxar el chef i ara nomes fan quatre sanwich... Aixo, no va ser un problema,  que despres de passejar una mica i situar-nos, varem acabar anant a un resort (havia marxat la llum i era l'unic a la vora que tenia generador) que estava quasi buit i que ens van fer un menjar sensacional! Un cabrit molt ben guisat, sopes de verdura bonissimes, vegetals especiats i un fantastic peix tipus Kerala, arrabossat amb especies i cuit dins d'una fulla de plataner, senzillament delicios. I tot ben regat amb cervesa i clares!

Habitacio del Coffe Inn a la vora del parc (darrera el pati hi venen a beure varis animals)

Un extraordinari perix a la Keralesa

Avui al mati, hem anat a visitar el parc de Peryar, que es un dels mes grans de l'india amb 770 km quadrats i un embassament de 26 km quadrats!

Per cert, fa unes setmanes que hi ha molt mal rotllo entre Kerala i Tamil Nadur per una disputa per aquest embassament que varen fer els anglesos el 1895, ja que l'un d'aigua es un dret de Tamil Nadur (acord amb els anglesos per associar-se amb el Raja) pero l'embassament es situat a Kerala i la presa es vella, pel que hi ha el temor a que pogues trencar-se davant un terratremol, fet que seria molt greu pels backwaters que ocupen com un quart de Kerala.... Es la noticia diaria als diaris.

Total que al parc, hem agafat un barquet i hem fet una volta de 2 horetes per dins del llac. D'animals n'hem vist mes en altres parcs, tot i aixo alguna cose hem vist, pero sobretot (i ja de tornada) hem vist el nostre primer elefant salvatge! Be, si mes no per aixo ha valgut la pena!

Llac i parc de Peryar, al costat de l'embarcador

Vista del parc

Cormorans niant al mig del llac

El nostre primer elefant salvatge! (n'hi ha mes de mil a la reserva)

Despres hem decidit tornar caminant els 5 km des de l'embarcador fins al home stay i ha sigut un passeig molt agradable (trencat de tant en tant pels rikshaws que es paraven al costat per intentar convence'ns que els agafessim... Pero si volem caminar!

Hem vist cervols, serps, arbres impressionants i bastants micos.

Cervol enganxat mentre feia el seu passeig

Primat entre les branques

Un tros de serp! Feia mes de metre i mig...

Carretera d'arribada al parc per on hem anat passejant

Mico enmirallant-se. Ha estat una bona estona jugant amb els miralls

Despres d'una mica de relax i menjar un sandwich a l'hotelet, hem agafat un rikshaw per anar a una petita finca agricola que tenen acondicionada per veure especies, verdures, plantes de flor i plantes utilitzades en la medicina ayurvedica tradicional de la zona. i finalment hem anat a comprar punyetes a una tenda d'un projecte de desenvolupament rural, on els preus eren molt barats, a part de tenir una funcio social.

La Tona de relaxing a la terrasseta

Algunes flors espectaculars

Algunes flors espectaculars mes

i mes flors espectaculars

El net de l'anfitriona, ensenyant els talls al cautxu

Bambu groc (al costat de l'hotelet en tenim boscos inmensos)

Ara, ja estem pensant on anar a sopar be per despedir-nos, ja que els proxims dies seran basicament de viatges i els punts de parada son ciutats mes o menys grans (quina mandra fa, despres d'aquests dies a Kerala, pero que hi ferem...).

Mirarem d'explicar, pero en sintesis dema agafem autobus fins a Madurai (hem abandonat l'idea de pujar a Bangaloru, ja que eren molts kilometres i gent que hi ha estat no ens ho ha recomanat massa) on farem una sola nit i despres ja tirem a Chennai, des d'on agafarem el vol de tornada....

Fins ara....