17/12 Brrroooommm

Avui com us varem dir tenim un petit pla especial per passar el dia.

Despres d'esmorzar i omplir el bloc amb els Backwaters, hem anat a llogar una moto!

Be, mes ben dit una motoreta, una scotter de 50 cc, pero com si fos la mes gran.

El primer ha estat anar a carregar el diposit de gasolina, ja que ens l'han donat ben seca, pero es veu que es mes o menys normal aqui. Despres de passar pel Ghest house a recollir petrecols, ens hem posat a un petit ferri, per tal de creuar la bocana del port i anar a l'illa que hi ha al nord de Fort Kochi. Ens habien dit que a uns 20 o 25 km hi ha unes platges espectaculars...

Una parada al cami per rehidrater-nos

Despres d'una petita adaptacio a la conduccio per l'esquerra i a l'indian style driving, hem agafat carretera i manta (millor dit, i tovallola) i hem anat tirant amunt..... Ha estat una GRAN satisfaccio el poder tocar el claxon a diversos indis despistats (deu ser per la d'ensurts que ens n'hem endut de vehicles tocant-te el claxon a cau d'orella, sense que ni fossis a la calcada...). Tot i aixi, la moto que ens han llogat tenia el claxon bastant afonic i en lloc de sonar un impresionant Meeec o Piiip sonava com ara un gggrrrruuuggg que crec que nomes era audible per nosaltres i pels ciclistes. Tot i aixi hem rigut molt! I per qualsevol tonteria anavem queixant-nos en veu alta i fent aspavents amb les mans.... No diuen "alla on siguis, fes el que vegis"?, jeje.

De fet a la moto tampoc li funcionaven els intermitents, ni les llums i l'arrancada amb bateria depenia de la gracia dels deus propicis, pero ens ho hem passat molt be. En total hem fet mes de 70 km amb l'amotillo. Primer hem anat per carretera cap al nord, fins que duiem uns 25 km i hem parat a pendre un refresc i comprar aigua. Alla ens han dit que ja podiem trencar a la dreta per arribar a la platja, i aixi ho hem fet.

Aqui es veien alguns allotjaments per turistes i alguns restaurants, pero tots tancats i la majoria eren cases de pescadors i gent normal. Hem trobat un raconet on hem pogut arribar a una preciosa platja d'arena blanca en la que estavem completament sols!

Cami de la platja

Aqui els vaixells ja son de pesca al mar, no a l'estuari

Hem fet uns banys i pres una miqueta el sol, i en tota l'estona nomes hem vist un parell de pescadors que es feien a la mar sobre neumatics amb una petita xarxa i a la que tenien el dinar tornaven a casa (mo massa mes de 30 minuts), i algunes aligues pescadores que feien essencialment el mateix.

Aligues pescadores cercant el dinar

Pesca del dinar

Despres hem anat tornant per la vora del mar amb camins de terra, carrerons, etc. Els indis al veure'ns flipaven i tot eren riures i salutacions, fantastic.

A l'endinsar-nos a la zona rural, hem vist tot d'instal.lacions que semblaven basses d'aquicultura i hem decidit parar al costat d'una casa des d'on ens saludaven. Hi hem anat, pero cap dels que hi havia parlava un borrall d'angles. Tot i aixi, i per mimica, hem contactat amb un vellet que pescava en una de les basses i ens ha ensenyat les captures, el que feia servir d'esquer i un nuvol d'alevins de peixos infims que era la sembra per a la proxima temporada (despres un que xerreva alguna cosa d'angles ens ha explicat que els tenien en engreix diurant 4 mesos i despres els trien tots de cop per dur-los a mercat).

Caminet de la zona rural

Canoes de pescadors a la vora de l'ocea indic

Cocoters creixent en petites illetes fetes pels manglars

En sortint teniem una petita comitiva inclosos alguns nanos, aixi que ens hi hem asegut i els hem fet un parell de dibuixos, un elefant i un tigre. Han quedat encantats (tot i que estaven carregats de vergonya!) i tant bon punt els donavem el dibiux sortien corrent a ensenyarlo a familiars i amics.

Nanos posant el nom al seu dibuix

Vista dels tancats d'aquicultura

Comporta d'argila per manejar les basses d'engreix

L'avi pescador... entranyable i simpatic

Un dels dibuixos

El nano en rebre'l

Despres hem anat retornant a la carretera i hem menjat a base d'aquests "bunyols" que fan per aqui, un de platan i l'altre d'arros dolc, i hem anat fent cap cap a l'embarcador del ferri.

Alla hem arribat en hora punta i estava farcit de cotxes, motos, gent i rikshaws esperant, pel que hem anat a caminar per la vora del mar on hi habia xarxes xineses. Al parar-nos en una on acabaven de treure el peix i que ens han cridat per ensenyar-nos un peix tigre, que es d'aquests que a les espines dorsals tenen veri, a part d'alguna cosa com daurades i sardines, hi habia un senyor assentat a la vora amb barba d'uns quans mesos.

Total que quan ens ha sentit xerrar, ha resultat que era de Zaragoza! El SENYOR Mario Naya.

Hem passat una estona molt agradable xerrant amb ell, es veu que a la que va poder agafar la jubilacio, va decidir visitar l'India.... pero el problema que te el pobre home, es que no li agrada volar! Aixi que "ni corto ni perezoso" va venir a Barcelona, tren cap a Mila, Venecia, Balcans, Turquia, Iran, Pakistan i ja du varios mesos a l'India.

La dona, que encara no s'ha jubilat el ve a veure de tant en tant, i pasen una temporada junts a la vora d'on ell es troba. De moment ha recalat aqui a kerala, pero ens va estar explicant la previsio de viatge i era per agafar-ho amb calma!, acabar la volta a l'India, Bangla Desh, Laos ("aqui m'han fotut, ja que als occidentals no ens deixen creuar la frontera per terra, hi hem, d'entrar amb avio....", pero tambe vol dir que podria haber volat fins aqui, si aixo li hagues interesat...!). i d'alla anar vorejant l'antiga indoxina, baixar pel Mekong i pujar cap a la zona de poblats del nord de Vietnam per creuar a la Xina, Tibet, baixar amb barca pel Yang-Tse, agafar el transmongolia.....

Aqui ja no ho tenia tant clar, si agafar-se el transiberia i fer el viatge amb la dona o trobar-se a Japo, per despres baixar a Indonesia i Filipines...! Ja m'agradaria a mi tenir aixo com a principal dubte a la vida!

Incis: Jordi, Javier.... Veieu alguna manera de que em pugui jubilar en els proxims mesos?!!!

Aixo es un viatge i una persona amb les idees clares! Si be el Manyos tenen fama de tossuts, que millor que agafar aquesta tossuderia per fer un viatge com aquest.

I els fills i nets, li hem pregunatat,.... "Ha, bueno, tengo skype!!"

Vista a la tarda de les xarxes xineses de Kochi

En Mario passant la tarda amb els pescadors i xerrant de viatges amb nosaltres

Tota una llico de filosofia de vida, amb nomes un pero. "Bueno, si, los primeros dias despues de que marche mi mujer, me quedo como un poco melancolico, pero la realidad me lo cura pronto!"

Fantastic.

Hem acabat el volt amb la moto per visitar Fort Kochi mes a fons (la part on no abunden els turistes), i hem anat a fer unes cerveses (clares suaus per a la mare) per treure'ns la calor i la set.

Fins ara