7/12 Visita al temple de l'amor

Com habiem acordat, a les 6:30 ja érem a punt a la porta del Taj, esperant a que obrissin les portes a les 6:45 (érem dels 30 primers a fer cua). Tot i això, l'espectacle espaterrant de veure la sortida del sol a la portalada d'accés als jardins del taj va quedar una mica espaterrada ella mateixa com podeu comprovar a la foto....

Doncs, sip... Això d'anar a L'Índia a l'hivern te l'avantatge de que fa menys calor i humitat, però resulta que les boires hi son molt mes freqüents....

També ens va deixar clar que significa anar de turista a l'Índia... Si us fixeu amb les tarifes d'aquests dos cartells ho anireu entenent (això son preus oficials per a les mateixes visites...)

A part d'això, el Taj potser es mes conegut que res, ja que en si i comparat amb la riquesa de molts dels temples i castells de l'India, per al nostre gust no es ni de lluny el que mes impressiona... Molt geomètric i molta sanefa regular, però no deixa de ser recent (1680 aprox).

L'altre dubte es perquè en diuen "el major monument de la 'humanitat a l'amor"... ja que en si no es mes que un mausoleu i com a amor, mes que ardent se'l troba una mica frígid (ja tornem amb Woody Allen...), desprès hem visitat coses que ens han impressionat bastant mes en varis aspectes, però ja que traspasses un terç de mon que menys que venir-lo a visitar.

Un cop acabada la visita, varem iniciar el viatge cap a Khajurao, que tot i ser d'uns 450 Km ens va dur la "friolera" d'onze hores de cotxe (ara comenceu a entendre perquè els retards en el blog?)

Tot i això, durant el trajecte ens varem tornat a trobar amb una d'aquelles agradables sorpreses de l'improvització, com el primer dia amb el temple Sij....

Desprès d'unes quantes hores de cotxe sense parar ni a bescanviar l'aigua de les olives varem albirar un castell a "lotananza" (al final acabarem escrivint be, tot i que en català normatiu seria millor "retallant la línia de L'horitzó").

Al preguntar al Sonu que era allò, va desviar directament el cotxe i ens hi va portar (ell també devia estar fart de conduir)

La sorpresa es que varem entrar a un poble impressionant, on es veia un ambient rural i antic, però en absolut míser i descuidat (de fet deu ser de lo mes net i endreçat que hem trobat a l'India fins el moment). A part d'això, al capdamunt del turo hi ha el castell mogol (dels mongols, però també turcs, perses, afgans i varia tropa mes) de Dhatia.

Un edifici impresionant de 7 plantes, fet per un cap mongol i que cadascuna de les ales es d'un arquitecte de diferent cultura (les exposades abans....). Aquí érem els únics visitants, i un guia del servei arqueològic ens va fer una visita personalitzada adaptada al temps que teníem (no massa). Tot i que li caldria una bona restauració, encara es veien mots detalls molt ben conservats. A nivell de curiositat, aquest castell era una fortalesa per a l'exercit mogol, però segons es diu va ser utilitzat un  sol dia! (això si que era eficiència...)

A part d'això. el poble conservava el castell del Maraha, el palau de justícia, la presó, la presa per fer el llac artificial i alguns altres detalls que et portaven directament al segle XV.

Despès varem continuar el viatge ja per carreteretes petites, d'aquelles d'eslalom entre sotracs, vaques, rikshaws, camil\ons engalanats, bicicletes i vianants....

La sensació amb el trafic es que es una mica com Holanda, però amb l'ordre invertit.... Si a Holanda el primer en prioritat es el tramvia, vianant, bicicletes, moto i cotxe, aquí la prioritat es del mes gros cap avall, i per sorprenent que sembli es veuen pocs accidents (tot i que en 11 hores no ens varem poder estalviar de veure una moto per terra...

L'arribada a Khajurao va ser ben entrada la nit (aquí el sol ja no es veu a partir de les 5:30) i almenys varem poder anar a sopar a una terrassa molt agradable al costat dels temples (la zona occidental doncs aquest llogaret (70.000 persones a l'India no passa de llogaret, i molts son recents, ja que s'està posant de moda pel turisme). També varem començar a fer els plans per l'endemà, que inclouen el temple del sexe (si sense eufemismes Allanescos) i la visita al parc nacional de Panna, on varem anar a la caca (sona malament, però es que aquí la c trencada no esta disponible) del tigre de Bengala.... Però això ja son figues d'un altre paner.