24/12 Preparant la marxa

Perdoneu el retràs en acabar el tema del blog.... Però ja sabeu com son aquests dies! Entre dinars i jet lags... costa centrar-se.

Seguim:

Com us varem dir, ens feia molta mandra anar a Chennai el darrer dia, ja que és una d'aquelles megaciutats i havíem trobat l'alternativa de Besant Nagar. Així que el dissabte al mati, hem estat passejant. fent el blog i menjant al forn francès i cap a migdia a l´haver de buidar l'habitació, hem decidit que el millor que podíem fer era anar cap a l'aeroport i esperar allà el nostre vol.

Això però implicava una llarga espera a l'aeroport, ja que hi hem arribat cap a les 3 de la tarda i no tenim el vol fins a les dues de la matinada! tot i això, ens hem farcit de diaris indis, novel·les, jocs de cartes per jugar al tipi, ampolles d'aigua i galetes... tot a punt per passar l'estona.

Tot i això, a aquestes alçades no ens ha d'estranyar les sorpreses índies, i això es just el que hem trobat. Després d'arribar a l'aeroport amb un rikshaw al qui hem dit el preu (alguna cosa hem aprés) i d'un petit incident quan el rikshaw de darrera no ha frenat a temps i ens ha donat un copet, ens hem adreçat amb tots els petrecols a l'entrada de l'aeroport.

La sorpresa ha estat que en arribar a la porta l poli del control corresponen s'ha mirat els bitllets i no ens ha deixat entrar! Ens ha dit que nomes es podia entre amb 3 hores d'antelacio al vol! i no hi ha hagut res a fer. Total que ens ho hem agafat amb filosofia i hem anat a menjar alguna cosa a un xiringuito de menjar indi per despedir-nos.

Mentres menjàvem una parata amb varies salses i guisats vegetals picants, la parella que tenim al costat, en sentir-nos parlar es gira i ens pregunten si parlem en castellà. "No, es català, però si assembla", "ha, nosaltres varem fer un curs de català de 2 mesos, com esteu?"

Vaja, desprès de mes de tres setmanes de no sentir ni el castellà (a part del Mario, poca gent hem trobat) ara va i els del costat del xiringuito han fet un curs de català i parlen molt be el castellà! Quina sorpresa...

-I així, com es que parleu castellà?

-L'hem estudiat a la universitat i de fet treballem un a la renault i l'altre a la ford, ja que al tenir el castellà ens permet de parlar amb les plantes que tenen a espanya...

-Quina casualitat, doncs nosaltres estem aquí fent temps, ja que no ens deixen entrar a l'aeroport fins mes tard.

- Doncs nosaltres estem esperant a la nostra filla Sanjana, que ve sola en un vol, ja que viu amb els avis i ve uns dies a passar les vacances amb nosaltres.

Total que ens hem posat a xerrar, ells havien estudiat amb un profe de Barcelona que es diu Jaume, estaven encantats de poder practicar el castellà i la mare ha tret el ventre de penes de poder parlar tranquil·lament amb algú que no fos jo. Ràpidament ens hem anat entenent:

Menjant al xiringuito de l'aeroport

Quan va arribar la Sanjana, amb cert retard

-Voleu un te?

-Si, però espereu-vos que ja el dúiem nosaltres.

- A, doncs mentres uns farem un dibuix per la Sanjana....

- Espereu que truquem a una amics que

Total que hem passat unes hores xerrant una mica de tot, de les castes, el trobar parella, les condicions del treball, la religió. Ha estat doncs un molt bon colofó al viatge.

Ells han trucat a un parell d'amics que també xerraven castellà i un ha vingut a l'aeroport a coneixen's i de fet, també els hem anat bé, ja que el vol de la Sanjana (que té 5 anys i mig i venia sola) s'ha retrassat i la seva mare estava com un flam, pel que l'hem entretinguda una miqueta.

Una pregunta divertida de l'amic, que havia estat uns dies a Barcelona ha estat: "escolteu, es que a Barcelona, varis cops es paraven els cotxes i no arrencaven fins que no havies creuat.... per que ho fan això? I nosaltres trencant-nos de riure! Aquí, que passa el primer que pot i quan mes gros passa abans això els resultava incomprensible... el que fan els costums!

Quan ja estem tots allà, han comentat que sabien fer truita de patates i els hem ofert d'ensenyar-los a fer una paella vegetariana... Oi tant, veniu a sopar a casa i torneu pel vol!

Total que a 4,5 hores d'agafar l'avió, ens hem posat tots en un taxi i hem anat a casa seva a sopar una paella, i nosaltres que no volíem anar a Chennai!

Bé de fet hem vist que no teníem temps de cuinar (i comprar els ingredients i això) la paella i hem acabat fent un arròs comprat, però hem passat una bona estona amb ells i a les 11 ens han fet venir un altre taxi per tornar a l'aeroport.

Sopant a Chennai

El moment de les despedides...

Suposo que durant el viatge del taxi tots dos teníem la petita esperança que el cotxe punxés una roda i ens haguéssim de quedar uns dies mes a l´'India, no sé, posem un o dos mesos....

Total que entre controls, checkins, compres al duty free i demés ens hem trobat dins l'avio sense ni adonar-nos-en.... I onze hores després arribàvem de matinada a Frankfurt.

Quin canvi, quin ordre.... i quins lavabos! Diaris gratuïts, gent que et cedeix el pas, pastes ben exposades, pijos... Ja som a Europa. Això si, al preguntar el preu d'una cervesa alemanya (5 euros) no hem pogut deixar de pensar que amb això podíem dormir una nit els dos en un hostal, menjar i agafar un rikshaw, pel que ens hem conformat amb un expresso.

A l'arribar a Barcelona hem vingut a Sabadell en tren i hem anat a cercar alguna cosa per dinar (ja es 25, però ens hem saltat l'àpat familiar). Només hem trobat un Nostrum obert i la senyora cofoia ens oferia: a i avui també tenim pollastre farcit i canalons i escudella...!

I nosaltres mirant-nos i rient per sota el nas... només ens faltava un pollastre farcit! Hem agafat una amanida, pasta al pesto i quatre croquetes i ho hem regat tot ben regat amb mostassa per a simular les especies d'allà, ja que sinó era francament soso! Ah, i una bona Wolldamm ben fresqueta!

Moltes gràcies a tots els que ens heu anat seguint, hem tingut unes 1800 visites al blog i això ens ha animat molt a seguir-lo! A nosaltres es ha agradat de fer-lo i ens serveix per rellegint-lo, recordar no només el que hem fet sinó com ho sentíem aquells dies.

Esperem que us hagi ajudat a passar alguns dels dies d'hivern i fred i que us hagi servit per viatjar una mica amb nosaltres! Un petó

tona i albert