19/12 Kochi

Avui us posarem poca cosa, ja que ahir diumenge ens el varem passar de compres i altres quefers vanals per Fort Kochi.

Avui el planning es similar (a mi em toca el massatge!).

Dema ja deixem Fort Kochi i tirem cap a l'interior de Kerala, a les fonts del Peryar, on hi ha grans plantacions de te i especies i un dels parcs naturals mes grans de l'India. No tenim clar com estara per connectar-nos a internet, pero mirarem d'anar avisant.

Un parell de cosetes mes. D'una banda ens van dir que aqui a la vora de Fort Kochi hi habia una de les cases assistencials de les Missioneres de la Caritat (la mare Tresa de Kolkata), i per diferents motius, ens ha estat molt be d'anar-hi. Fan una feina impressionant i donen assistencia a casos que realment ho necessiten. La primera impressio es colpidora, pero ens han ensenyat una mica el centre i hem estat parlant una estona amb una de les germanes i tant de bo tota l'esglesia ho tingues tant clar, realment alliconador.

Despres la Tona ha anat a repetir el massatge, amb lo que estem els dos amb un cert relaxing a sobre.

Hem estat confirmant temes de desplacaments i demes i hi ha alguna cosa que era dificil de resoldre (moltes hores de tren, transbords, etc.) pel que al final hem decidit que agafarem un altre vol. Ja comentarem.

Avui al vespre anem a escoltar un concert com a despedida de Kochi



Fins ara

17/12 Brrroooommm

Avui com us varem dir tenim un petit pla especial per passar el dia.

Despres d'esmorzar i omplir el bloc amb els Backwaters, hem anat a llogar una moto!

Be, mes ben dit una motoreta, una scotter de 50 cc, pero com si fos la mes gran.

El primer ha estat anar a carregar el diposit de gasolina, ja que ens l'han donat ben seca, pero es veu que es mes o menys normal aqui. Despres de passar pel Ghest house a recollir petrecols, ens hem posat a un petit ferri, per tal de creuar la bocana del port i anar a l'illa que hi ha al nord de Fort Kochi. Ens habien dit que a uns 20 o 25 km hi ha unes platges espectaculars...

Una parada al cami per rehidrater-nos

Despres d'una petita adaptacio a la conduccio per l'esquerra i a l'indian style driving, hem agafat carretera i manta (millor dit, i tovallola) i hem anat tirant amunt..... Ha estat una GRAN satisfaccio el poder tocar el claxon a diversos indis despistats (deu ser per la d'ensurts que ens n'hem endut de vehicles tocant-te el claxon a cau d'orella, sense que ni fossis a la calcada...). Tot i aixi, la moto que ens han llogat tenia el claxon bastant afonic i en lloc de sonar un impresionant Meeec o Piiip sonava com ara un gggrrrruuuggg que crec que nomes era audible per nosaltres i pels ciclistes. Tot i aixi hem rigut molt! I per qualsevol tonteria anavem queixant-nos en veu alta i fent aspavents amb les mans.... No diuen "alla on siguis, fes el que vegis"?, jeje.

De fet a la moto tampoc li funcionaven els intermitents, ni les llums i l'arrancada amb bateria depenia de la gracia dels deus propicis, pero ens ho hem passat molt be. En total hem fet mes de 70 km amb l'amotillo. Primer hem anat per carretera cap al nord, fins que duiem uns 25 km i hem parat a pendre un refresc i comprar aigua. Alla ens han dit que ja podiem trencar a la dreta per arribar a la platja, i aixi ho hem fet.

Aqui es veien alguns allotjaments per turistes i alguns restaurants, pero tots tancats i la majoria eren cases de pescadors i gent normal. Hem trobat un raconet on hem pogut arribar a una preciosa platja d'arena blanca en la que estavem completament sols!

Cami de la platja

Aqui els vaixells ja son de pesca al mar, no a l'estuari

Hem fet uns banys i pres una miqueta el sol, i en tota l'estona nomes hem vist un parell de pescadors que es feien a la mar sobre neumatics amb una petita xarxa i a la que tenien el dinar tornaven a casa (mo massa mes de 30 minuts), i algunes aligues pescadores que feien essencialment el mateix.

Aligues pescadores cercant el dinar

Pesca del dinar

Despres hem anat tornant per la vora del mar amb camins de terra, carrerons, etc. Els indis al veure'ns flipaven i tot eren riures i salutacions, fantastic.

A l'endinsar-nos a la zona rural, hem vist tot d'instal.lacions que semblaven basses d'aquicultura i hem decidit parar al costat d'una casa des d'on ens saludaven. Hi hem anat, pero cap dels que hi havia parlava un borrall d'angles. Tot i aixi, i per mimica, hem contactat amb un vellet que pescava en una de les basses i ens ha ensenyat les captures, el que feia servir d'esquer i un nuvol d'alevins de peixos infims que era la sembra per a la proxima temporada (despres un que xerreva alguna cosa d'angles ens ha explicat que els tenien en engreix diurant 4 mesos i despres els trien tots de cop per dur-los a mercat).

Caminet de la zona rural

Canoes de pescadors a la vora de l'ocea indic

Cocoters creixent en petites illetes fetes pels manglars

En sortint teniem una petita comitiva inclosos alguns nanos, aixi que ens hi hem asegut i els hem fet un parell de dibuixos, un elefant i un tigre. Han quedat encantats (tot i que estaven carregats de vergonya!) i tant bon punt els donavem el dibiux sortien corrent a ensenyarlo a familiars i amics.

Nanos posant el nom al seu dibuix

Vista dels tancats d'aquicultura

Comporta d'argila per manejar les basses d'engreix

L'avi pescador... entranyable i simpatic

Un dels dibuixos

El nano en rebre'l

Despres hem anat retornant a la carretera i hem menjat a base d'aquests "bunyols" que fan per aqui, un de platan i l'altre d'arros dolc, i hem anat fent cap cap a l'embarcador del ferri.

Alla hem arribat en hora punta i estava farcit de cotxes, motos, gent i rikshaws esperant, pel que hem anat a caminar per la vora del mar on hi habia xarxes xineses. Al parar-nos en una on acabaven de treure el peix i que ens han cridat per ensenyar-nos un peix tigre, que es d'aquests que a les espines dorsals tenen veri, a part d'alguna cosa com daurades i sardines, hi habia un senyor assentat a la vora amb barba d'uns quans mesos.

Total que quan ens ha sentit xerrar, ha resultat que era de Zaragoza! El SENYOR Mario Naya.

Hem passat una estona molt agradable xerrant amb ell, es veu que a la que va poder agafar la jubilacio, va decidir visitar l'India.... pero el problema que te el pobre home, es que no li agrada volar! Aixi que "ni corto ni perezoso" va venir a Barcelona, tren cap a Mila, Venecia, Balcans, Turquia, Iran, Pakistan i ja du varios mesos a l'India.

La dona, que encara no s'ha jubilat el ve a veure de tant en tant, i pasen una temporada junts a la vora d'on ell es troba. De moment ha recalat aqui a kerala, pero ens va estar explicant la previsio de viatge i era per agafar-ho amb calma!, acabar la volta a l'India, Bangla Desh, Laos ("aqui m'han fotut, ja que als occidentals no ens deixen creuar la frontera per terra, hi hem, d'entrar amb avio....", pero tambe vol dir que podria haber volat fins aqui, si aixo li hagues interesat...!). i d'alla anar vorejant l'antiga indoxina, baixar pel Mekong i pujar cap a la zona de poblats del nord de Vietnam per creuar a la Xina, Tibet, baixar amb barca pel Yang-Tse, agafar el transmongolia.....

Aqui ja no ho tenia tant clar, si agafar-se el transiberia i fer el viatge amb la dona o trobar-se a Japo, per despres baixar a Indonesia i Filipines...! Ja m'agradaria a mi tenir aixo com a principal dubte a la vida!

Incis: Jordi, Javier.... Veieu alguna manera de que em pugui jubilar en els proxims mesos?!!!

Aixo es un viatge i una persona amb les idees clares! Si be el Manyos tenen fama de tossuts, que millor que agafar aquesta tossuderia per fer un viatge com aquest.

I els fills i nets, li hem pregunatat,.... "Ha, bueno, tengo skype!!"

Vista a la tarda de les xarxes xineses de Kochi

En Mario passant la tarda amb els pescadors i xerrant de viatges amb nosaltres

Tota una llico de filosofia de vida, amb nomes un pero. "Bueno, si, los primeros dias despues de que marche mi mujer, me quedo como un poco melancolico, pero la realidad me lo cura pronto!"

Fantastic.

Hem acabat el volt amb la moto per visitar Fort Kochi mes a fons (la part on no abunden els turistes), i hem anat a fer unes cerveses (clares suaus per a la mare) per treure'ns la calor i la set.

Fins ara

16/12 Visita als Backwaters

Com ja us varem dir, ahir ens varem passar el dia sencer de visita als Backwaters, que es una inmensa zona humida que va des de Kochi fins a uns 160 Km al sur. O al reves, ja que a Kochi hi ha la sortida al mar.

Aixo tambe ens va permetre de veure una mica la zona costera de Kerala, i confirmar lo diferent que es en general de la resta del pais.

Varem veure (pero de passada amb l'autocar, no en tenim fotos, pero mirarem de tornar-ho a trobar) concentracions d'elefants que estaven engalenant per a un festival molt important que es celebra aqui. Ja comentarem.

La visita, organitzada va consistir en un viatge d'una hora en autocar per anar al centre dels aiguamolls i des d'alla varem agafar una piragua tradicional (tipus gondola) per ficar-nos per petits canals i anar veient flora i fauna.

Esperant la barca, tot fent un xai

Ja a la canoa, per petits canals

De fet la majoria de la flora es similar (les mateixes families, pero diferents especies) a la que tenim per Catalunya, pel que rapidaments ens varem enbolicar amb el barquer (que coneixia be les especies) a anar comentant les especies i diseccionar plantes per ensenyar als altres de la canoa els diferents sistemes radiculars, conductes d'aire per a la flotacio, flors, etc.

Una mena de citric espectacular i bo

Explicacions sobre les plantes aquatiques

El barquer conneixedor de la flora

Un arrossar a un marge del canal

Cocoters amb una carbassa penjada (lo mes voluminos) per recollir-ne la savia i fermentarla fins a obtenir  vi de coco

Alguns dels altres guiris que venien varen al.lucinar una miqueta, ja que nomes comptaven amb una visita de paisatges i turistica i es van trobar amb una sessio de biologia aquatics compartida amb el barquer... Curios i interessant.

Dins del recorregut varem fer varies parades, per veure fruiters i bastantes especies de les que es treuen especies (valgui la redundancia), des de cocoters, cafetos, cacaus, difernts pebrers, Cocoters als que es sagna la savia per fermentar-le i fer el vi de coco, moltes de les especies utilitzades pels diferents curris i masales, pebrots picants, nyames, arrossars, llimoners i moltes que em descuido....

Raco amb nenufars

Nervadures d'un nenufar tropical

Cordes acabades de trenar

L'enginy amb un parell de motorets que servia per trenar les cordes

Una altre parada va ser en un compound familiar en el que estaven trenant cordes amb fibres de coco, que previament habien separat i cardat. El sistema de trenat funciona amb un enginyos sistema de motors electrics, i amb un moment convertia un grapat de fibres sueltes en uns 15 m de cordes trenades, que despres utilitzan per a les barques, cases, etc.

D'aqui varem tornar a l'autocar i varem anar a una illeta amb una barca mes gran, on ens varen fer un menjar tipic kerales... Tot i que el menjar era bo, l'arros potser es dels pitjors bullits que hem provat a l'India, pero que hi ferem....

Menu a punt per ser degustat, sobre una fulla de platan

Tot a punt per iniciar la digestio

Amb l'estomac ple tornarem a passejar-nos amb la barca gran, el que sumant la calor, els sorollets de l'aigua, el silenci general, el balanceig de la barca i l'estomac en ple fuincionament, constituia un inmens repte per no fer una migdiadeta.

Per desvetllarnos, ens varem anar tornant en imitar al barquer, i finalment varem arribar a una petita fabrica en la qual cremaven petxines amb fibres de coco per tal de treure'n calc, ja que es veu que per la zona les pedres calcaries escassejen i aquesta n'es la principal font.

Munts de petxines a punt per torrar, per treure'n la calc

La Tona, fent la digestio a la barca

Intent matusser d'imitar el barquer (no es va desviar gaire i no vaig perdre la pertiga com altres, home!)

Barca casa tipica a la zona (pero pels turistes els preus son un xic prohibitius)

En total, aixo ens va dur de 8 del mati a 6 de la tarda, pel que despres de visitar el correu i  fer un petit sopar, hem anat d hora a dormir...

Avui tenim plans especials, pero ja us els comentarem quan confirmem que els hem pogut fer.

Fins ara!

15/12 Compres al Zara i visita al Lliure

Be, avui ens ho em pres en serio i ens hem despertat d hora per anar a Ernakulam, que es on es troba el centre de Kochi. De fet aquesta ciutat esta al nord dels BackWaters que son uns aiguamolls de mes de 150 Km de llarg, i si hi ha un munt de mosquits infims pero rabiosos.... ja hem estrenat les mosquiteres, aixi que tota ella es un conjunt d'illes i illots separats per l'estuari (estem al costat de la sortida al mar) i per zones de manglars.

Per anar al centre ens desplacem amb petits ferris o autobusos aquatics ja que son mes rapids i comodes.

Part de l'skyline d'Ermakulan, amb un manglar entre mig

Vista de la punta de Fort Kochi

A Ernakulam, el tema ja es mes ciutat india, pero amb l'especial toc Kerala. Som quasi els unics occidentals passejant per alla. Hi hem vingut una mica a curiosejar i a veure si podem comencar a fer alguna compra, i ja nomes sortir del ferri comencem a voltar tendes i tendetes.

- Cordill per aguantar les mosquiteres (de moment s'aguanten gracies a nuar junts els cordons de totes les sabates que duiem, pero a les 2 i pico de la nit, ja se sap, es fa el que es pot...)
- Paper de Water
- Navalleta (que no trobem)
- Platans per anar picant
-Unes sandalies per a la Tona
- Tes i cafes per agafar sucre

Aqui hi ha una zona important d'industria textil i al centre varis carrers al voltant de Broadway st farcits de sastres, tendes de roba a l'engros, tovalloles, saris i demes.

Finalment ens atrevim a entrar a una tenda india de roba de 3 o 4 pisos (abans hem preguntat a varies, a basars, etc.) i posar-nos a mirar que hi tenen. La mare al final ha trobat algunes bluses i pantalons que li han agradat, pero per als Gents ha estat mes dificil.... Tot era roba d'estil occidental. (but you don't have indian shirts?; yes, that's indian cloth... yah but western style!) Total que les camises tipiques indies de coto, coll rodo i demes les haurem de cercar a la zona de turistes, ja que aqui lo que els hi priva son les camises de quadre amb coll; de corbata i lletres ben grosses amb marques.... Just el que a mi no.

Remanant per la zona ens hem deixat emportar (ja que hi som posats, fem-ho be!) aixi que hem entrat a joieries de plata (sense acabar-nos de decidir) i alguns altres comercos... On si que ens hem decidit a estat en unes espectaculars botigues d'especies. Fantastiques de colors, olors, presentacions, tot alhora.

Canalet enmig de Ernakulam

La tenda d'especies on hem passat una bona estona

Passeig maritim d'Ernakulam

El dialeg que mes hem mantingut era del tipus:

- And what's that...?
- That's (poseu el que volgueu, per exemple la flor assecada de la nou moscada, la vainilla tendra, la barreja del te Masala, el curri de peix), please, take a bit and smell it!
- Nice smelling... Can I have 50 gr?
- Of course... Ops, it is 65 gr...
- Ok, carry on up to 100 and that's ok!

I tot envasadet al buit per al viatge.... un petit somni pels sentits.

Despres ens hem dedicat a passejar pel frontal maritim on abunden els edificis alts i les tendes de marca (des de Levi's a Samsonites al que vulguis, pero a preus mes occidentals que indis) pero a vora de mar hi ha un passeig agradable amb bancs i un fotimer de tendes de refrescos, gelats i similars que es just el que et ve de gust a mes de 35 graus.

Hem, tornat a Fort Kochi per a dinar cap a les tres i despres de descansar hem decidit anar al teatre....

Aqui a Kerala hi ha un teatre tradicional que es remunta al segle XVI, i que es conegut amb el nom de Kathakali. En el fons ve de diverses tradicions mes antigues de la zona i es molt espectacular. A mes a mes, al Kathakali de Fort Kochi, sabent que molts som turistes es passen la primera hora mostrant la preparacio i explicant-ne algunes coses clau per a poder seguir l'obra.

La majoria d'obres estan inspirades en textes Vedics com el Mahavarata (un poema amb mes de 100.000 versos de l'epoca d'Homer (700 o 800 ac)), i n'exemplifiquen fets clau.

Hi ha un munt de tradicions, des dels maquillatges, fins a les mascares, roba, etc.

De fet els actors en si ni tant sols diuen text oral, pero empren varis altres llenguatges. Tot es acompanyat per percusions (i alguna mena de acordio de notes quasi constants) pero aquestes son totalment asincroniques, ja que la finalitat no es fer un ritme, sinoque cada ritme esta direcatament lligat amb els gestos facials dels actors.... A un nivell de detall impresionant, ja que va des de moviments basics (si mira amunt, de reull, etc.) a sensacions, tinguent uns tocs de tambor i uns gestos especifics per a tristesa, alegria, enveja, amor, cinisme, etc.

A la vegada l'actor te un complex llenguatge quasi comparable a la parla per gestos dels sord-muts, utilitzant les posicions de les mans dels matras (?), per entendere'ns les mateixes que es fan servir amb el Yoga. Aquestes es combinen entre elles per formar les paraules i oracions, que poden ser com lluna, sol, serp, elefant,  vina, ves-te'n, i de forma imperativa, de demanda etc. segons les sequencies de gestos amb les mans i posicions dels ballarins, acompanyat d'una mena de "zapateao" que marca els temps dels tambors.

A part hi ha un narrador, que canta algunes fases. Be, molt interessant, sobretot si avans t'han explicat de que va el tema, sino et pots quedar una mica amb cara de pam.

Proces de maquillatge que pot durar unes 2 hores

El narrador, que ha mes a mes ens ha explicat les interioiritats

L'aparicio de l'eroi a un poble assatjat per Vaka (un dimoni dolentot)

L'home del poble explicant el seu mal fat a l'eroi

L'aparicio del dimoni en veure que l'eroi va a trobar-lo al cau

El dimoniot rabiant, mentre l'eroi s'en fot, menjant-se li les ofrenes

Final de la batalla en que l'eroi clava l'espasa al dimoniot dolentot

Vist aixi, potser es pot entendre una mica mes la passio que senten aqui per les pelicules de Bolliwood, sempre amb musica i histories on per complex que sigui el drama, sempre acaben be....  Estem a l'espera de poder anar a veure'n una pelicula, pero sembla que les passen cap al migdia i sol ser una hora que se'ns fa dificil, ja us comentarem...

Dema ens n'anem d'excursio als Back Waters, serem tot el dia fora....

el promes es deute

Com us haviem dit, avui la mare s'ha ant a fer un d'aquests massatges ayurvedics especials. Despres de tenir-la en remull d'olis escencials varis i remenar-li els xacres a sortit tant relaxada-extasiada-trasposada (?) que ni tant sols ha vist un arbre que se li ha posat al davant i hi ha topat amb l'espatlla (no ha estat res, pero).

Hem anat a dinar lleugeri i en arribar a casa ha caigut rodona, sense dir ni mu. Aixo ho he aprofitat per anar a fer un vol i cercar-vos unes quantes fotos de Kochhi, a veure si us agraden...

Carrer tipic de Fort Kochhi de clar aire colonial i amb poc trafec

Autobus aquatic per anar al centre de Kochhi

Ret de pesca a la costa d'origen xines, en teniim varies a 30m del ghest house

Inici de l'isada de la ret (les pedres son contrapesos

La ret comenca a sortir de l'aigua, l'estiben els caps laterals per evitar que els peixos  saltin

Un parell ja son amb el salabre a la punta per recollir el peix cacat

Vista de l'illa que tenim davant, on sembla que hi ha grans platges d'arena blanca, encara no hi hem anat

Una de les moltes galeries d'art de Fort Kochhi, l'artista es el rastafari....

Inclus la renovada preso de Kochhi te molt millor aspecte que moltes de les casas d'altres zones de l'india...

Alguns dels crapules del port! Tots ells fanatics d'en Manu Chao de qui se'n saben totes les cancons de Clandestino. Bons elements i serveixen cervesa d'estranquis en tasses de te.... Sino haurien de pagar impostos!

Carrer tipic de Fort Kochhi, just darrera el Ghest House Princess  Inn

Sabater del ghast house, tot net i ordenat

Fins ara....